MES DE FEBRERO. han proclamat en Rey e senyor lo dit Rey de Castella

MES DE FEBRERO.

En apres lo dit magnifich mossen Bernat Çaportella diputat vista e attesa la diferencia e guerra moguda e suscitada entre lo dit serenissimo nostre Senyor lo Rey de una part e lo Rey de Castella de la part altra per causa de la dita rebellio per la ciutat de Barchinona e altres a ella adherents feta qui sotstreta la deguda fidelitat al dit senyor Rey han proclamat en Rey e senyor lo dit Rey de Castella en que han entrevengut e entrevenen letres e actes signats per lo dit mossen Çaportella e altres actes en nom dell e dels dits seus condeputats per força de la dita oppressio e violencia fetes en la dita ciutat de Barchinona. Per occasio de la qual cosa son stades trameses e son de present gent darmes del dit Rey de Castella en lo Principat de Cathalunya e encara en los regnes de Araguo e de Valencia per pendre e occupar aquells e per guerrifar e damnejar les terres e persones qui volen star e perseverar en la deguda fidelitat al senyor Rey a les quals coses lo dit Rey de Castella serie vengut per falses informacions a sa excellencia donades per part dels dits deputats e de la dita ciutat de Barchinona e seria vengut a creure los actes aquells haver alguna subsistencia o valor. Per tant lo dit magnifich mossen Çaportella per servici del dit senyor Rey e enseguint sa voluntat juxta la letra de la Magestat desus inserta e per descarrech seu e honor e benefici de tots los obedients a la Magestat del dit senyor Rey e per lo repos e benavenir que de aço poria provenir e provendra Deu volent en lo present
Principat ab e de consell del dit reverendissimo senyor Patriarcha e archabisbe de Terragona e del noble e magnifichs mossen Rodrigo de Rebolledo cavaller capita per lo dit senyor Rey en la present ciutat e camp de Terragona mossen Bernat Calba mossen Guillem Berenguer de Masdovelles mossen Berenguer de Montpalau cavallers En Thomas Pujada regent la tresoreria del dit senyor Rey Nandreu Bisbal donzell micer Pere Boquet e micer P. Montmany tots del consell del dit senyor Rey resident en la present ciutat de Terragona dellibera esser scrit al dit Rey de Castella significant li la veritat de les dites coses com passaven e qual principi e progres tenien. E axi fonch feta letra al dit
Rey de Castella de tal tenor.


Molt alt e molt excellent Rey e poderos senyor.
Si en la narracio de les coses se testifiquave la simpla veritat res no serie mes saludable en la conversacio humanal. Mas com aquella celada se donen sinistres informacions es obrir cami a molts inconvenients. De la tempestuosa e turbulenta turbacio seguida en aquest Principat de Cathalunya se creu relacio esser feta a vostra reyal celsitut mas per appasionades persones qui no solament han cuberta mas del tot impugnada la veritat es vist per aço digna cosa certificar de aquella la vostra Excellencia Reyal. Era en lo dit Principat com universalment se sabia stament pacifich de justicia de fidelitat e obediencia e de totes altres gracies e bens opulent. Lo qual lo sperit maligne de pau e repos envejos desigant subvertir ha volgut posar desig e cubdicia en los animos de algunes persones de
viure no solament absolutes e sens domini mas de senyorejar lo dit Principat e de proseguir algunes altres per lurs provades passions. E ab tal proposit e intencio les dites malicioses persones per conduhir aço a la desigada fi han sembrades fames falsisimes contra la Magestat del Illustrissimo nostre Rey e Senyor dihent aquella haver en proposit destruhir no solament la ciutat de Barchinona mas encara tot lo dit Principat difamant la Excellencia sua de crueltat e altres perverses condicions e a confirmacio de aquestes malicioses fames e de la tanta iniquitat han tenguda prathica de fer se algunes coses mijançant lo cors del lllustrissimo don Carles de bona memoria primogenit del dit S. R.
Les quals son stades dades entendre esser miraculoses e per tals divulgar e publicar les han fetes per algunes religioses e ecclesiastiques persones corrompudes per peccunies e per dons. Don ses seguit que lo poble de la ciutat de Barchinona e altres pobles de Cathalunya decebuts per les dites predicacions han dada fe no solament als dits miracles mas a les dites difamacions. Donant credit als qui eren e son stats de aço auctors. Los quals se jactaven voler amar e defendre la cosa publica e per aquella treballar entant que enganats los pobles per la major part e cayguts en aquest error han cregut mes avant lo quels es stat donat entendre per aquest seductors. Ço es que era pertinent e necessari la dita reyal Magestat esser exellada e desterrada e no deure ni poder intrar en lo dit Principat. E com a molts de la dita ciutat de Barchinona e altres del dit Principat apparagues cosa dura e correspondent a infidelitat e redundant a gran dan del publich que lo dit lllustrissimo Senyor Rey no pogues en son Principat intrar e aquell regir e que persones privades (la e girada, pareix a) volguessen la senyoria e regiment occupar. Entant que aquests faels e devots a la dita Majestat Reyal delliberassen la venguda sua demoras. Los altres han a aço contradit o per malicia del temps han prevalegut a fer violencia e sobergueria als qui no son stats de aquest parer. En tant que per la potencia dels perversos occupants auctoritat e senyoria per propia temeritat son stades donades a molts e diversos dels altres sentencies de cruels morts e aquelles deduides a exequucio. E contra altres fets bandejaments exilis e diverses persequucions. Les quals o semblants no foren james vistes en lo dit Principat. E no solament aço es stat temptat e fet en persones privades mas encara en persona de un conseller de la ciutat de Barchinona al qual per voler mantenir deguda fidelitat e ço que era de justicia e raho es stada donada mort. Molts e diversos oficials reyals per la matexa raho son stats presos e son detenguts en greus presons. E no resmenys a mi Bernat Çaportella hu dels diputats del dit Principat e als altres condeputats meus es stada feta gran violencia e oppressio detenint nos en la dita ciutat com a presoners e fahent nos menaces de la mort si nons adheriem a llur voluntat. Per la qual mort evitar nos ha covengut adherir a la dita maliciosa part e fer e signar les letres e provisions que la dita maliciosa part ha volgut. E ultra aço son stades per aquella fetes coses altres indignes de recitar fins a traure la bandera de la
ciutat de Barchinona e del Principat ab ma armada e poderosa contra la lllustrissima senyora Reyna e Illustrissimo senyor Primogenit don Ferrando stants en la ciutat de Gerona per aquells apresonar. Los quals essent en una força de la dita ciutat han a aquella sitiada e combatuda molt durament fahents aquesta manifesta rebellio contra la dita senyora Reyna e contra lo dit senyor Primogenit lo qual ladonchs novament havien jurat. E los quals indubitadament hagueren presos rompuda o intrada la dita força o dins aquella per fam o per armes los hagueren morts sino per la ajuda de Deu e del Illustrissimo Rey de França. Les gents del qual per aço trameses aqui plegaren e fahent levar lo siti desliuraren la dita senyora Renya (Reyna) e senyor Primogenit bellicosament. E com abans que desliurats fossen sentint la Majestat del dit senyor Rey la pressura en
la qual los dits Illustrissims muller e fills seus staven volgues a aquells e encara als seus faels e devots als quals tanta persequucio ere dada socorrer e per aço vingues en lo dit Principat prestament li fonch trames al encontre lo exercit del dit Principat fornit de gran nombre de gent darmes de cavall e de peu. Los quals vingueren a batalla campal contra lur Rey e senyor de la qual lo dit senyor Rey fonch glorios vencedor fahent gran strall de la gent del dit exercit segons per altres moltes jornades es stat fet de la gent matexa rebelle volent morir en sa rebellio (los deputats escriben alguna vez que solo han muerto de los de su ejército “IIII o V”, igual omiten “milia”. Cartas de 1463, tomo 24).
Donada per Deu quiscuna vegada victoria al dit Senyor Rey. E finalment com aquests rebelles altra cosa no hagen poguda fer constituits en punt de desesperacio per la rebellio e peccats per ells comesos son recorreguts a la excellencia vostra proclamant lo en Rey e senyor e donant li aquella malvada fe que han rompuda a lur natural e ver Rey.
Don han ubert cami de guerra entre dos tant excellentissims Reys de deute de sanch tan acostats e donada occasio a molts inconvenients e mals quals son per aquesta raho seguits. Que aquesta rebellio e acte detestable haja los principis e progressos dessus dits apar per proces e per confessio propia den Joan Agullo paher e conseller primer de la ciutat de Leyda lo que es stat hu dels principals comovedors de aquesta malvestat.
E capitanejant certa gent darmes que exia al encontre al dit senyor Rey fonch ab tota la dita gent pres e ell dit Joan per manament del dit senyor Rey a mort condemnat. En la ora de la qual confessa publicament les dites e altres malvestats de les quals se rete molt culpable a la Majestat del dit senyor Rey demanant a aquella perdo en la anima pus lo cos rebia lo suplici degut. Aquesta es dels dits afers Senyor molt alt e molt excellent la pura veritat. La qual yo dit Bernat Çaportella pusch testificar e testifique per les presents essent en libertat en la ciutat de Terragona hon so pervengut fugint cautelosament e secreta ab una galera per mar de la dita ciutat de Barchinona en la qual com dit es so stat ab los altres meus condeputats detengut oppres menaçat e forçat en fer lo que ses volgut. No vulla donchs attendre la Excellencia vostra a les letres per mi ne per algu dels altres meus companyons signades e a vostra dita Excellencia dirigides en proclamacio de senyoria o coses a aço concernents. A les quals altres he dissentit decontinent so stat en ma libertat e dissentire tots temps. Ne vulla creure los dits actes haver alguna subsistencia fermetat o durada fets per la violencia e oppressio dessus dites e per largues efusions de pecunies dels bens del General e del publich de aquest Principat per fer precipitar los pobles e ab altres iniques machinacions. E per quant la major e mes sana part de Cathalunya signantment dels prelats barons militars e persones generoses son stats e son tota hora de contrari vot e parer ço es de la verdadera obediencia e fidelitat de lur ver e natural Rey e senyor entenent per la dita fidelitat exposar lurs vides e morir tota hora que necessari sera. E gran part dels pobles rebelles es stada reduida es redueix quiscun dia atorgant la error e regonexent lur verdader senyor e Rey. E alre de aço en breu no sespera sino que tots los dits pobles en los quals maximament lo dit error es caygut regonexent aquell per pagar degudament los quils han seduits e enganats si levaran contra ells e a peces los tallaran.
(Lástima que no pase en la Cataluña actual con el gobierno de la Generalitat.)
La present vera informacio per vostra alta senyoria compresa pora entendre la gran malicia dels actors seus e de qual pena son dignes ells e los qui la volen en res colorar e qui sots tals colors son attesos a vostra reyal celsitut volen aquella fer implicar en cosa tant detestable e tant impertinent a vostra excellencia reyal. La qual abominara segons se spera lo dit detestable acte e tots los seus actors e desistira de lur patrocini e ajuda e de tota empresa feta per aço. Imitant lo dit Illustrissimo Rey de França qui com en tal fluctuacio del dit Principat pogues fer e prestar molta turbulencia no solament ha recusat e repudiat ço que la tortura o malicia del temps ingeria abans en vindicta dels scelerats e rebelles e per tomar los sots lo degut jou de obediencia a lur ver rey e senyor ha feta e fa com a Reyal persona es pertinent admirable subvencio e ajuda mantenint la justicia del dit serenissimo senyor Rey e reverind la sua reverend camererie e antiga edat no altrament que un obedient del qual meritament se pot axi exclamar. O verga de flors ornada procehint de la gloriosa rail e casa christianissima dels candidissims lilis insignida e decorada molt dignament qui pora la tua justicia constancia magnanimitat ab les altres virtuts moltes comendar ab dignes lahors en tu es verificat lo eloqui Davitich Quia dilexisti justiciam et odisti iniquitatem propterea unxit te Deus Deus tuus oleo exultacionis et justicie pre particibus tuis et cetera. Ha unt a tu lo Altisme per la tua justicia e preclares virtuts de oli de exultatio e de gracia fahent te dels teus christianisims pares digne successor. Confirmant la tua reyal cadira de stabilitat de pau e de opulent repos en tant que la tua admirable potencia no solament es a tenir tranquilles los seus latissims termens mas per subvenir a qualsevol altre en sa justicia e bon dret. Tu christianissim Rey est verdader spill e norma a qui vulla dignament imitar condicions reyals. De la excellencia vostra excellentissim Rey de Castella al qual lo parlar retorna aço matex se spera per esser aquella de virtuts ornada e fulcida de gran poder. E que no sera oblidant ne ingrata del memorable acte fet por lo Illustrissimo senyor Rey don Fernando de memoria inmortal pare del dit nostre serenissimo senyor Rey envers lo Illustrissimo Rey don Joan pare de vostra altesa. Lo qual com fos en molt tendra edat e constituit sots tutela del dit Illustrissimo don Ferrando la donchs infant de Castella sens haver reyal dignitat e fos en aquella lo dit don Ferrando proclamat per les gents de Castella no volch aço soltar
abans los dona e posa lo dit don Joan per lur Rey e senyor. E primer de tot li otorga ço que era de sa justicia e bon dret. Don lo dit Illustrissimo don Joan pare vostre ha regnat e lo regne transferit en la Excellencia vostra per deguda successio. La qual no fora devenguda si lo dit Illustrissimo don Fernando hagues volgut axi com podia lo dit regne occupar. Pot esser aquesta santa virtut e benificencia entre reyals persones posada en oblivio. Certes abans de aquella se creu e sespera tota gratitut ab retribucio de obres e que migançant la divina gracia sera entre los tres tant potentissimo Rey no alre que concordia e unitat de volers a repos de lurs catholichs pobles e a extermini dels infels e a lahor e servey del rey Altisme de tots universal creador e senyor qui deu esser reduptat e temut no volent sino equitat e justicia e qui leva lo sperit de vida als princeps e altres tota hora que li plau. Al qual en per tots temps sie laor e gloria e li placia en tota prosperitat conservar longament vostra molt alta e molt excellent senyoria la qual mane a mi ço que de sa merce sia. Feta en Terragona a III dies del mes de febrer any de la Nativitat de Nostre Senyor Mil CCCCLXIII. - De la Excelencia vostra. - Humil e devot servidor Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya.

Al pie de la carta se encuentra el sobrescrito de la misma en estos términos.

Al molt alt e molt excellent rey e poderos senyor lo Rey de Castella.

Adviértese en seguida, que la precedente carta fue cerrada y sellada con el sello de la Diputación de Cataluña por el mismo Çaportella, y expedida por el notario Pedro Perelló, como escribano tomado por aquel para todos los actos de diputación que debía ejercer, viéndose a continuación la siguiente firma, según estilo de escribano de mandamientos.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

E no resmenys lo dit deputat considerant e attenent que succehira a servici del dit senyor Rey a confirmacio de les bones voluntats e devocions envers la Majestat del dit senyor Rey de tots los poblats en la ciutat de Çeragoça e encara del regne de Arago esser los scrit del dit negoci e de aquell esser los dada verdadera informacio. Com per letres dels dits deputats e lur consell e encara de la ciutat de Barcelona (en los tomos de la guerra contra Juan II aparece casi siempre Barchinona) los sien stades donades moltes sinistres informacions en contrari. Per tant de consell e approbacio del dit reverendissimo Senyor Patriarcha e archabisbe de Terragona e dels dits noble e magnifichs mossen Rodrigo de Rebolledo mossen Bernat Calba e altres de consell del dit senyor Rey resident en la dita ciutat de Terragona dessus dit dellibera esser scrit als jurats de la dita ciutat de Çeragoça e encara als deputats del dit regne de Arago sots tal forma.

Molt honorables e savis senyors. Si les vostres savieses ab diligent consideracio volen attendre les coses en aquest Principat fetes de les quals es tanta turbacio provenguda poran manifestament compendre la malicia e intencio reprovada dels seus actors e quant es stat error molt gran a ells inseguir e quanta cecitat seria voler daquiavant en aquella perseverar. Essent en lo dit Principat stament pacifich e de tots bens opulent algunes privades persones mogudes per lurs propries passions han volgut aquell subvertir y sembrant fames falsissimes contra la Majestat Reyal e vessant escampant les peccunies e tresor del General e ab altres malicies e iniquitats han adherits los pobles a lur malicios voler fahent los precipitar e caure en grandissimes errors entre los quals es no pocha esser feta inobediencia e rebellio a la dita reyal Magestat e haver proclamat altre Rey e senyor don es venguda la guerra qual al dos sostenim. Qui pot comptar lo gran
nombre de les persones mortes en aquesta furor. Qui les depradacions e incendis e altres varies calamitats. Qui los grans damnatges pot suficientment extimar. Feta es mig deserta la nostra Cathalunya que populosa esser solia. Feta es buyda e vacua dels bens e riqueses que solia habundar e la que solia esser cap de provincies es feta sola e constituida en molta calamitat. Aquest es lo be publich lo qual los tals seductors se jactaven voler cerquar e procurar. Aquestes les libertats les quals dehien mantenir. Quals violencies oppresions e forces sien stades e fetes per los dits seductors acompanyats e ajudats de la malicia del temps a fer adherir tots los que han volgut a lur malicia e voler assats es notori e cert fins a la oppressio feta a mi Bernat Çaportella deputat del General del dit Principat e als altres condeputats meus e hoidors de comptes del dit General essent detenguts en la ciutat de Barchinona com a presoners e de tota libertat destituhits abans cominats de greus menaces fins a la mort natural. Per terror de la qual ha convengut adherirse a lurs vots e fer e signar totes provisions e letres que a ells ha plagut. Mas per quant no vol Deu que les coses que dell no procehexen hagen larga duracio ha ubert a mi cami per lo qual so exit de la dita oppressio fuigint molt cautelosament de la dita ciutat de Barchinona e venint en aquesta ciutat de Terragona en la qual so en libertat e per so he dissentit e dissent a tots los actes fets per mi e per los dits meus condeputats o hoidors e que per aquells daquiavant se faran durant la dita oppressio. E per quant en aquella ells no poden del dit lur ofici usar es stat vist la potestat tota del dit ofici residir en mi qui son en libertat. Per tant Deu volent usare en aquesta ciutat del dit ofici fahent e representant tot lo consistori de la Diputacio e expedint tots actes al dit consistori pertinents a honor e servey de la Magestat de nostre natural e ver Rey e senyor e conservacio e reparacio de la cosa publica (república) e de les sues libertats e de tots privilegis constitucions costums e usatges del dit Principat. La magestat del dit senyor Rey es de aquesta intencio e voler segons per sa letra me ha significat e manat. Volent que lo General e drets seus sien conservats e per mi mantenguts e defesos com ere abans de aquesta turbacio. Les quals coses totes he volgudes significar a vostres honorables savieses per les presents. Pregant e exortant aquelles a la vera fidelitat e obediencia de la dita nostra reyal Magestat e de expellir e lunyar tota altra cecitat e error de la qual adversant nostre senyor Deu alre sperar nos poria que total extermini e destruccio. Clement e piadosa es la dita reyal Magestat e prompta a venia e misericordia a tots los qui a ella volran venir. Sera satisfer al manament divinal qui vol obediencia als qui posa en los regnes e terres en loch seu e satisfer a la fidelitat dels cathalans als quals de aquella ja mes se hoi dir scalabantassen los peus e sera restituhida en lo dit Principat pau e repos. Lo qual nos trameta lo poder divinal qui vostres sabieses de lum de claror inspire a tot lo seu servici. Rescrivint a mi vostres dites savieses lo quels placia. Dada en Terragona a III de febrer del any Mil CCCCLXIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya a vostra honor prest.
Als molt honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Çeragoça.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Molt reverends noble e magnifichs senyors.
Per quant les vulgars fames qui dels grans afers insurten acostumen moltes vegades alterar la veritat de aquelles e atribuir la justicia e injusticia altrament que nos deu es cosa pertinent e honesta als qui la veritat saben testificar e expandir aquella per squivar tot error. Aquest motiu es en causa de esser tramesa a vostres reverencia noblesa e magnificencies la present per la qual vera informacio hagen de la turbulent tempestat seguida en aquest Principat e quals son stats los principis e qual tot lo proces. Era en lo dit Principat com universalment se sabia stament pacifich et cetera.
(Adviértese aquí que debe continuar igual a la carta que precede hasta el párrafo que sigue.) Son recorreguts al lllustrissimo rey de Castella proclamant lo en rey e senyor e donantli aquella fe malvada que han rompoda a lur natural e ver rey.
(Nuevamente se advierte que debe continuar hasta el siguiente párrafo.)
Tal es dels dits afers molt reverend e magnifichs senyors la pura veritat et cetera.
(Irá continuando este párrafo hasta el que se encuentra a continuación.)
No vullen donchs attendre les reverencia nobleses e magnificencies vostres a algunes letres e provisions per mi o algu dels dits meus condeputats signades en proclamacio del dit Rey de Castella e altres aço concernents e a les quals e altres actes he dissentit decontinent so stat en libertat e disentire tots temps. Ne vullen creure los dits actes haver alguna subsistencia fermetat o durada fets per les dites violencia e oppressio e per largues et cetera.
(Como en la anterior hasta el siguiente párrafo.)
Aquesta vera informacio per vostres reverencia noblesa e magnificencies haguda poran aquelles compendre la malicia dels actors seus e de qual pena son dignes per haver sembrada tant gran iniquitat e donada occasio a tanta turbacio scandils inconvenients e mals. Als quals Nostre Senyor Deu vulla donar remedi illuminant de vera claror los enteniments de aquells qui en tant error son cayguts per retraurels de aquella e fer los venir a la deguda part e donant lo repos que a una tanta turbacio es obs. Crehent adonchs yo dit Bernat Çaportella deputat vostres reverencia nobleses e magnificencies com a fidelissimes a la dita Magestat del dit nostre Illustrissimo Rey e Senyor pendre a contentacio e plaer haver dels dits afers qui tant la sua justicia e bon dret confirme verdadera informacio e per quant com ya dessus se conte es cosa honesta e deguda la veritat manifestar he volguda fer la present a vostres dites reverencia noblesa e magnificencies. Les quals lo poder divinal tinga en sa bona guarda e aquelles rescriguen a mi tot ço quels placia. Feta en Tarragona a III dies del mes de febrer any Mil CCCCLXIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya a vostra honor prest.
Als molt reverend noble e magnifichs senyors los deputats del regne de Arago.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

E fetes e expedites les dites letres lo dit mossen Bernat Çaportella de consell dels dessus dits remete aquellas a la Magestat del dit senyor Rey la donchs resident en la ciutat de Çeragoça al qual segui que plagues a sa Excellencia veure e fer veure e regonexer aquelles copia de les quals li tramete apart per la dita visio e inspeccio. E si la sua dita Excellencia havia per bones les dites letres e redundants a servici seu que provehis e manas aquella del Rey de Castella esser li tramesa. Les altres esser donades als dits jurats de Çaragoça diputats del regne de Arago. E no res menys scrivi al dit Senyor Rey sobre e de algunes altres coses de les quals cobra letra responsiva de la Magestat sua de tal tenor.

Al magnifich a amat conseller nostre mossen Bernat Çaportella diputat del General de Cathalunya.
        Lo Rey.
Diputat. Vostra letra de tres del present havem rebut a la qual vos responem que Nos som molt contents fer la provisio per als diputats locals que per vos nos es demanada. Empero no podent la spatxar axi prest scrivim al Governador de Cathalunya al patriarcha e mossen Rebolledo que facen exequutar vostres manaments. Es empero nostra intencio que per vos sien creats novament per diputats locals en les terres a Nos obedients aquells que Nos havem ordenat a la colleccio de les Generalitats.
Los quals responguen a vos de ço que rebran e vos apres del que rebreu dins la receptoria den Thomas Pujades que respongau a ell. Del que rebreu dins la receptoria den Gaspar Vidal lo qual sta en Tarregua que respongau al dit Gaspar e del que rebreu en Balaguer e les terres a aquell circumvehines respongau a micer Francesch Ponç (Frsncesch) a fi que per aquells puxa esser convertit en lo pagament de la gent darmes peons e altres despeses necessaries al sosteniment de les ciutats viles e lochs de nostra obediencia. La patent dirigida als dits diputats locals en la forma que per vos nos es demanada vos trametem per lo present correu. Les letres quens haveu trameses per al Rey de Castella diputats de aquest regne e jurats de aquesta ciutat e les copies de aquelles havem rehebudes de les quals havem hagut molt plaer e crehem faran bon fruyt. Les que venien al dits diputats e jurats havem manades decontinent donar. Lo parer vostre e dels altres de nostre consell rescriure en semblant forma als diputats del regne e als jurats de la ciutat de Valencia loam. Pregam vos axi ho exequuteu. Quant al fet de les treues entre Nos e lo Rey de Castella fetes e de les noves aci occorrents scrivim largament al noble mossen Rodrigo de Rebolledo per lo qual vos seran comunicades. Quant al ofici de procurador reyal de aquexa ciutat e del camp (Tarragona). Ya per altra vos havem scrit e encara ab la present vos ho diem que a Nos ha desplagut no poder satisfer a vostra supplicacio per haver promes primer lo dit ofici a mossen Berenguer Joan de Requesens. Empero siau cert que en molt majors coses vos ne farem smena. De Çeragoça a XV de febrer MCCCCLXIII. - Rex Johannes.
Arinyo secretarius.

E rebuda la dita reyal letra per lo dit mossen Bernat Çaportella volent ell enseguir e complir la voluntat ordinacio e manament del dit senyor Rey mana esser scrit als dits deputats del Regne e jurats de la ciutat de Valencia e encara als jurats de la ciutat de Mallorcha sots tal o semblant forma qual fonch e es stat scrit als dits deputats del Regne de Arago e jurats de la ciutat de Çeragoça e axi realment foren fetes e desempatxades les dites letres per mi dit Pere Perello.

El mismo secretario Perelló advierte a continuación haberse escrito otra carta, igual a la que menciona, a los jurados de la villa de Iviza; haciendo notar al mismo tiempo la omisión en este punto de otra dirigida al Rey de Portugal, la que se encuentra en otro lugar del registro, por lo que hemos creído oportuno colocarla a continuación.