REGISTRO ESPECIAL DE CARTAS FIRMADAS POR EL DIPUTADO BERNARDO ÇAPORTELLA. ENERO.

REGISTRO ESPECIAL DE CARTAS FIRMADAS POR EL DIPUTADO BERNARDO ÇAPORTELLA, en Tarragona y otros puntos fieles o sujetos al rey Don Juan II, a cuyo servicio estuvo aquel desde 7 de enero de 1463 (?), separándose, en esta fecha, de sus compañeros de Diputación y escapándose de la ciudad de Barcelona.

Alternan con los documentos de este registro varios relatos de sumo interés, que no deben confundirse con los de mera fórmula o que sirven para dar cuenta del despacho y curso de los negocios. Para estos, que generalmente están redactados en latin, se empleará el mismo sistema seguido en los tomos anteriores cuando se trata de actas, votaciones, sustituciones & y respecto de los primeros, que son esencialmente históricos, y por su carácter pueden ser considerados como verdaderos documentos, tanto por lo que toca al lenguage, como a los sucesos de que tratan, se copiarán y publicarán íntegramente, precediéndoles tan sólo, cuando sea oportuno, y como guía del lector, unas breves y sencillas advertencies a fin de que se note la diferencia entre ellos y las cartas, que son el objeto principal y casi general de este registro, el cual, sin llevar en su portada más cabecera que estas palabras: «Registre de mossen Çaportella, y la referencia al estante donde se guardaba en algún antiguo Archivo, que no se espresa si es el de la Diputación, da principio con el siguiente relato.

AÑO 1463.

MES DE ENERO.

Experiencia demostra que per molt que los actes no solament manifests mas encara notoris qui son dits de facil recordacio per longitut de temps facilment son deduits en oblivio. E per ço los antichs los han redigits en scrits. Hon com en la sceleratissima rebellio perpetrada contra nostre ver Rey e senyor natural e lllustrissima Senyora Reyna e serenissim senyor don Ferrando fill primogenit (después de morir Carlos de Viana, Fernando, el futuro Fernando II de Aragón, el católico, que casó con Isabel, Elisabeth de Castilla, os suena algo?) en menor edat e sots potestat tutelar (la tudriu, tutora, tutrix, institutriz, era su madre la reina Juana, Johana) constituit jurat duplicadament per tota la terra sien stats fets inhits (inhibits?) exercitats procurats tant de paraula com en scrits molts e diversos damnatissims e reprovatissims actes e detestables inextimablement a tota natura humana. Com evidentment sien contra Deu e leys divinals e humanes e raho natural. La qual rebellio es stada inhiciada procurada continuada per alguns pochs en nombre ciutadans de la ciutat de Barchinona acompanyats de alguns axi mateix pochs en nombre poblats en lo present Principat de Cathalunya subvertints les bones voluntats populars en odis e en iniquitats contra les prefates magestats e la innata fidelitat tant entre los altres actes del dit Principat en la capitulacio festinada per fictes fames falsissimes informacions pessimes e damnatissimes induccions. Notant los dits serenissims senyors Rey e Reyna ab suggestions diaboliques e contra veritat de pessimes condicions.
Com sie tot lo contrari veritat que son dotats de molta clemencia e pietat zelants lo be publich e dels lurs vassalls servants leys e libertats de les terres a ells sotsmeses justicia administrants les quals virtuts son stades celades e per lo contrari significades per diverses e multiplicades letres e provisions trameses a totes les universitats e als poblats en dit Principat e encara en altres parts per tirar los se a lur damnat proposit fahent fer comocions e ajustament de gents darmes assetiant la dita senyora Reyna e lo dit Primogenit impubes en lo qual no podia recaure indubitadament alguna cintilla de causa colorada sots color de la qual poguessen fer los dos moviments axi com ni han contra les dites magestats invadints la dita senyora e infant en la ciutat de Gerona ab bombardes e altres natures de armes e encara contra lur prestada fidelitat publicant les dites Magestats per enemigues ço que infels no hagueren fet.
(Ni los moros ho hagueren fet)
Les quals coses reprovatissims actes e altres damnats o gran part de aquells son stats fets en nom dels diputats de Cathalunya e consell segons dehien representants lo Principat entrevenint hi la dita ciutat de Barchinona e per conseguent en aquells dits damnats actes qui en nom dels dits deputats son stats expedits ha entrevengut En Bernat Çaportella cavaller lo trienni corrent diputat e fetes moltes signatures de provisions e letres reprovatissimes les demes de les quals li fahien signar que no permetien que les vahes e eren segons ses mostrat de les pus agres e cruels e no obstant hi fahes son degut de voler les veure mas o li plagues o no axi ho havia a fer. La qual intervencio e dites signatures ha fetes com a forçat oppres apresonat e per impressions e por de mort natural la qual diverses vegades li es stada apparada e en punt de esser deduida en efecte e empremtada en opinio dels pobles expressament per diverses vegades com en lo taulell o consell no votava o fahia a lur voluntat alguns dels dits scelerats dehien lancem lo per la finestra no trobant se james en libertat ans es stat tengut apres ab sobirana cura e custodia serquant los malvats delinquents e rebelles vies e maneres de exterminar lo dit Bernat Çaportella diputat ab secretes e sinistres informacions si tals a lur damnada intencio trobar se poguessen les quals oppressions e impressions e pahor de mort se mostren per alguna informacio sobre aquestes coses rehebuda havent tots temps lo dit Bernat Çaportella deputat tots los dits actes fets e procurats contra les dites Magestats per damnats e reprovats sperant la misericordia e adjutori divinal quant li preparara via e manera de exir sens perill de mort natural de la dita ciutat per transportar la sua persona en loch de obediencia de les dites Magestats per la
qual transportacio faedora ha tots temps vellat e en totes aquelles vies e maneres que mes ha pogut obrat molts preparatoris per obtenir son bon e molt desigat proposit. E donchs considerant lo dit deputat la dita sceleratissima rebellio destruccio del General e generalitats del dit Principat e peccunies de aquell e de la dita ciutat de Barchinona e altres universitats e de tots los poblats en aquell e no solament de bens mas encara de persones e la infriccio e rompiment e no observancia de usatges de Barchinona constitucions generals de Cathalunya e privilegis e libertats e altres leys de la terra axi generals com particulars e finalment la ultima e desperada invocacio del Rey de Castella per senyor lur liurant a aquell los comdats de Barchinona Rossello e Cerdanya e tot lo Principat de Cathalunya fahents fer monedas ab la emprempta de la ymaga e nom de aquell dit Rey de Castella contra libertats de la terra signantment la unio dels regnes de Arago Valencia Mallorques ab los dits comdats jurada e pactada e la damnatissima perseverancia que habita en los dits procuradors dita malvada rebellio cobejant lo be de la cosa publica e per observança del sagrament e homenatge per ell prestat en lo introit de la deputacio dellibera tots temps separar se del dit participi e comunio dels dits pessims actes ab la primera opportunitat hagues de poder exir de la dita ciutat segons son optat e desig insaciable. Obrant lo divinal adjutori qui no fall als en ell confiants fets de lonch temps sos preparatoris divendres en la nit que comptavem VII del present mes de janer lo dit Bernat Çaportella se recolli ab sa familia en la galea grossa patronejada per En Agosti Thora ab molt gran perill de sa persona e dels altres a ells acompanyants per transportar son domicili en la present ciutat de Terragona sotsmesa a la obediencia reyal no solament com a Bernat Çaportella mas encara segons la concorrencia del temps e en quant li es licit e permes atteses les coses damunt dites com a diputat en la qual ciutat arriba lo digmenge prop seguent detras lo qual fonch feta armada ab la galea grossa den Joan Bertran e altres fustes per poder pendre lo dit Bernat ço que a Deu no es stat plasent. E jatsia que totes les dites coses sien assats manifestes e notories a vosaltres molt reverendissim senyor magnifichs patriarcha e archabisbe de la dita ciutat de Terragona oficial canonges e altres ecclesiastichs per lo braç eclesiastich nobles cavallers e generosos per lo braç militar consols e ciutadans per lo stament reyal aci per lo present acte congregats encara lo dit Bernat Çaportella diputat per perpetual memoria de les sobredites coses vos notifica ab los presents scrits en nom no solament dels qui aci son presents mas encara per tots los absents faels e obedients a la Magestat del dit senyor Rey poblats en lo dit Principat havent axi com tota hora ha hagut en son coratge tots los dits damnatissims actes signatures e qualsevulla altres procehiments damunt e altres fets e perpetrats contra les dites Magestats e en derogacio detractacio de les preheminencies e corona reyal e total perdicio del dit Principat infriccions de usatges constitucions general prachmatiques sanccions privilegis e libertats de la terra per revocats a sobrehabundant cautela com de dret e de fet notoriament son tots nulles cassos irrits e freturejants de tota eficacia e valor e per tals los ha haguts tenguts e reputats. Dissentint en tots quants actes se son fets e daquiavant se faran del dia de la sua partida en avant en nom de sos condiputats seus e hoidors de comptes son axi matex oppressos e timorats tenguts en custodia e per força e manaçats de mort la qual los es stada sta e sera preparada si no fan tot ço e quant los dits scellerats rebelles volran ab tota promptitut de exequcio e altres impressions a aquells fetes. Requirint a vos en notari que de la present cedula publicada davant tantes reverencia paternitat nobleses magnificencies e circunspeccions de persones auctentiques ne levets carta e cartes publiques. (aunque usan un dulce valenciano cancilleresco, les puede a veces el occitano; tanto, que todavía se lee “hoc,och, oc” en algunas cartas de estos años:
“sí afirmativo”, lengadOC, languedOC, Occitan. Hay otro “hoc” que corresponde al “ho”, pronunciado “u”, y que todavía hay gente que escribe “ho”.
Yo en chapurriau escribo “u” : u faré, no puc féu).
La dita cedula fonch donada e presentada per lo dit magnifich mossen Bernat Çaportella en presencia del reverendissimo pare en Christ lo senyor En Pere per la gracia divinal patriarcha de Alexandria archabisbe de Terragona.....
Se encuentra aquí más de la mitad de la página en blanco, lo que no se observa en todo el registro, y por ello es de creer que es incompleto el pie del anterior relato o cédula.
En la primera página del folio siguiente, después de otro espacio, que puede considerarse como continuación de la media página no escrita que le precede, empieza otro relato cuyo contenido es del tenor siguiente.
(Para comprobar esto, investigadores, vayan al archivo en Barchinona - no sé por qué se llama Barcelona hoy en día, pudiéndose llamar Barchinona, con la de chinos y otros colonos que hay -, a ver si encuentran la paginica en cuestión y coincide con lo que escribe Manuelico de “sopla al ojo”, “bufa al ull”.)

E apres lo dit magnifich mossen Bernat Çaportella deputat scrivi a la Magestat del dit senyor Rey significant li sa venguda e exida de la dita ciutat de Barchinona e que era vist als del consell del dit S. R. resident en la dita ciutat de Terragona tota la potestat del ofici de deputacio esser e residir en lo dit mossen Çaportella qui era en libertat com los altres seus condeputats e los hoidor de comptes del dit General fossen detenguts oppressos en la ciutat de Barchinona inobedient e rebelle al dit senyor Rey e que la Magestat del dit senyor Rey delliberas si li fora axi plasent. Mes notificant al dit senyor Rey com al dit mossen Çaportella e als del dit consell del senyor Rey era vist que de part del dit mossen Çaportella se fahes letra al Rey de Castella certificant lo de la veritat ço es com ne qual principi aquesta rebellio havia haguts e de totes coses en aquella fetes e subseguides e si fora plasent al dit senyor Rey axi se fahes. De que lo dit mossen Çaportella cobra letra responsiva del dit senyor Rey de tal tenor.

Al magnifich amat e feel nostre mossen Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya.
        Lo Rey.
Mossen Çaportella. Vostra letra de XI del present havem rebuda e aquella lesta nous poriem dir quant nos es stada grata e accepta vostra exida de Barchinona (esto se transforma en “sortida de Barcelona”) e de la junta en la ciutat de Terragona ab son salvament vostre de la galera den Thora e de totes aquells qui son exits en vostra companyia. E jatsia sempre vos hajam tengut alli hon staveu per fidelissimo afectat e accepte servidor no res menys nos ha molt plagut per vostres letres haver entes vostra bona voluntat e afeccio vers nostre stat e servey. La qual molt vos agrahim e sieu cert en totes coses honor e augmentacio de vostre stat concernents vos haurem en tal forma per recomanat que vostres serveys no restaran irremunerats. Per letres de mossen Rebolledo e den Thomas Pujades som stats certificats de tots los avisos que de vos han haguts dels quels havem hagut molt plaer e sobre tot havem resposts als dits mossen Rebolledo e Pujades segons per aquells vos sera comunicat. Nos som del parer que los de nostre consell resident en la dita ciutat son stats ço es que vos useu del ofici de deputat e façau scriure les letres axi per al Rey de Castella com per a les universitats rebelles segons vos parra faedor. Vostra vinguda per poder comunicar ab vos si la disposicio del cami ho hagues comportat nos serie stada molt accepta empero pus axi es per evitar los perills de vostra persona aturau vos aqui e enteneu ensemps ab les altres de nostre consell en les coses que conexereu esser nostre servey segons de vos indubitadament confiam. Avisant nos continuament de tot lo que poreu sentir. Quant a la gent de cavall quens scriviu provehirem decontinent per forma que sera satisfet a vostre record. Dada en Atzuara a XXIII de janer MCCCCLXIII. - Rex Johannes.
Arinyo secretarius.